El Cabanyal és un barri mariner de Valencia que ha produït molta literatura, un espai històric que pertany a la memòria col·lectiva d’una ciutat i que conté histories increïbles, personatges únics i un inconfusible aroma mariner. Un barri amb senya d’identitat que des de fa
14 anys viu assetjat per un urbanisme que no entén de idiosincràsies i que ha adoptat una suposada modernitat mal entesa que persegueix enderrocar edificis amb protecció.
Per parlar de tota aquesta problemàtica que ha generat rius de tinta,
protestes i concentracions en defensa de la
singularitat d’aquest barrí, el divendres 21 la
portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal, Maribel Doménech i els editors Vicente Ferrer y
Begoña Lobo, de l’editorial Media Vaca assistien a la sala Sebastià
Miralles de la Fundació Caixa Vinaròs, de la ma de l’artista vinarossenc, a la inauguració de l’exposició Benvinguts al
Cabanyal.
Una exposició de vinyetes en la qual van col·laborar diferents
artistes joves de Valencia
que van tindre que acudir a la memòria dels més grans del barri per tal de rescatar personatges singulars d’aquest indret de Valencia. Cada artista va escollir, a la vegada, el personatge que
més va captivar-lo, i va materialitzar-lo en un dibuix, una il·lustració que s’acompanya de la historia
corresponent del personatge.
L’objectiu de la
proposta era reivindicar la idiosincràsia única del barrí, í amb aquesta finalitat, es van establir jornades de portes obertes en les que els propis veïns oferien les seues llars com a espais
d’exposicions.
Va ser en una d’aquestes visites quan
els editors de Media Vaca, van adonar-se de la importància
d’aquests testimonis recollits en la mostra. I per això van pensar en editar un llibre que aglutinés l’exposició sols va hi haure
un pas, que tant Ferrer com Lobo van donar gustosament, implicant-se amb la plataforma i els veïns en una lluita reivindicativa que mitjançant l’art ha aconseguit evolucionar í arribar a molts més indrets, inclús emocionals.
A més, com destacaven des de l’editorial, el llibre ha
guanyat un premí del Ministeri de Cultura. El Cabanyal, com explicava la portaveu de la plataforma, té un traçat de carrers molt còmode malgrat la degradació a la qual esta somes, "la gent viu en
harmonia, com el propí espai demanda". La degradació a la qual feia referència
Doménech esta supeditada a una qüestió institucional, ja que segons explicaven durant la inauguració de l’exposició, i posteriorment, durant la presentació del llibre, s’està deixant que el barri degenere per trobar una
justificació política per el seu enderrocament .
El barri és un supervivent urbà, ja que va superar una
guerra civil i la riuada de l’any 1957, "que es va emportar la meitat del barri".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada